Definició d'un connector

Un connector, com a tipus de component electromecànic, està dissenyat per connectar dos o més dispositius de circuit. Normalment funciona per parelles, que consisteixen en un endoll (mascle) i un endoll (femella), corresponents als termes anglesos plucking (o male, header) i receptacle (o socket, jack, female), respectivament. Els connectors aconsegueixen una connexió i desconnexió suaus dels components elèctrics mitjançant moviments mecànics precisos. Les seves funcions bàsiques inclouen la transmissió del senyal, el subministrament d'energia i el control d'encesa/apagada del circuit.